Èxit dels Teiatròlics en la seva visita a la Catalunya Nord

El grup de Banyoles va participar en el III Festival de teatre català a Pesillà de Ribera

Èxit dels Teiatròlics en la seva visita a la Catalunya Nord
Èxit dels Teiatròlics en la seva visita a la Catalunya Nord

Compartim la crònica que el grup Teiatròlics ha elaborat després de la seva actuació a Pesillà de Ribera, gràcies al’intercanvi de la FGATC amb l’ajuntament del municipi rossellonenc. 

 El grup Teiatròlics de Banyoles el passat dissabte 14 de Novembre, vam tenir l’oportunitat de portar el nostre espectacle de creació pròpia “Tanatori”, a l’altra banda de la frontera dels Pirineus, concretament a Pesillà de Ribera. Com a bona part de les poblacions de la zona, a Pesillà encara s’hi pot sentir el català. Un català peculiar, amb influència francesa, que en cap cas no impedeix la comunicació fluida i l’intercanvi d’impressions entre catalans i francesos.

Des de l’arribada ens vam sentir molt ben acollits per part del nostre contacte a Pesillà, l’Yves Escape que va estar per nosaltres i va procurar que no ens faltés res. A més va portar-nos a dinar a casa seva amb amics i membres del grup de teatre de Pesillà. Durant el dinar vam compartir experiències, algunes molt distants, d’altres que semblaven calcades als dos costats de la frontera.

 

Una sala polivalent amb un bon escenari i un bon control tècnic.

Arribada l’hora tots els “teiatròlics”ens fèiem la mateixa pregunta:

  • Ens entendran?
  • Ja cal que parlem vocalitzant bé.
  • Sí, i que parlem a poc a poc, que l’accent de Banyoles és molt tancat.

Després d’uns minuts vam sentir les primeres rialles. Perfecte, ens entenien!!!

A mesura que avançava l’obra se seguien sentint rialles. No només ens entenien, també estaven connectats. Vam descobrir que hi ha temes que són universals i traspassen fronteres: l’amistat, la mentida, la mort, el pas del temps...

Un cop acabada la funció, ens van organitzar una mica de sopar a peu dret per poder intercanviar impressions i paraules amb el públic assistent. Curiositat per part d’uns i per part dels altres. Com es fan les coses a Catalunya? Com funcionen a França? I el tema del català, com el porteu? I aquí coincidíem tots. Qualsevol acció, per petita que fos, per mantenir vives una llengua i una cultura, valia la pena.

El “bolo” de Pesillà, no va ser un “bolo” més. Va ser una descoberta cultural. Descobrir una part de la història que ens uneix a la Catalunya Nord. Conèixer un col·lectiu de persones que es mouen per mantenir vives una llengua i unes tradicions que, de vegades queden ofegades per la globalització.

Pesillà ha passat a formar part de la xarxa de Teiatròlics. Sabem que ens esperen amb els braços oberts, de la mateixa manera que tenim ganes que vinguin per ensenyar-los el nostre petit racó de món.